MANIFEST DEL CONSELL DE LA DONA DE PAIPORTA PEL 8M, 2021

En aquest 8 de març de 2021, les representants del Consell de la Dona de Paiporta ens unim, amb les nostres diversitats, per reivindicar unides la lluita contra l'opressió de l'estructura patriarcal que milions de dones pateixen pel simple fet de ser dones. El 8 de març és també una jornada per a reivindicar el camí que juntes hem recorregut i que ha millorat la vida de moltes dones, avançant en drets i llibertats.

Aquesta crisi també ha posat de manifest l'escassa protecció social d'un sistema de cures i sostenibilitat de la vida desvaloritzat a tots els nivells. Aquest sistema és sostingut de forma molt majoritària per les dones. Tant de manera remunerada, com per les tasques naturalitzades en l'àmbit de la llar i a escala comunitària. Tasques realitzades amb sobrecàrregues o externalitzades en condicions precàries. És l'hora de posar les cures al centre de la societat, i és imprescindible el nostre reconeixement com a subjectes polítics.

La crisi social, sanitària i econòmica de la Covid-19 ens afecta especialment a les dones, les quals treballem en molts dels sectors considerats essencials, altament feminitzats com la sanitat i sociosanitaris, treballadores de la neteja, treballadores dels supermercats i de la indústria agroalimentària.

Exigim la integració immediata de les treballadores de la llar i les cures al Règim General de la Seguretat Social perquè siguen reconeguts tots els seus drets com a treballadores.

Les dones patim discriminacions i violències al treball. La pandèmia ha elevat també la bretxa salarial entre homes i dones a nivells de fa una dècada, un 23%. A més, la taxa d'ocupació de les dones és un 15,2% inferior a la dels homes.

Exigim treball remunerat digne per a totes i també les prestacions socials, quan siga necessari, que  garantisquen una vida digna. Recordem que el patriarcat actualment existeix en un sistema neoliberal, al qual nodreix i alimenta. Pel que fa al teletreball, cal que siga voluntari, realitzat amb drets i que no supose augment de la doble presència.

Exigim polítiques públiques d'habitatge ambicioses i estructurals que aturen definitivament els desnonaments. Ni una sola dona al carrer, ni un desnonament més.

Per construir unes vides lliures de violències masclistes i institucionals, denunciem el conjunt de les violències masclistes com a expressió de l'apropiació patriarcal del nostre cos, que ens afecta a totes i encara més a les migrades, a les dones amb capacitats diferents i diversitat funcional, a les racialitzades i a les treballadores de la llar i de les cures, a les dones prostituïdes, així com a les dones que viuen al carrer.

Exigim protecció efectiva de les supervivents de la tracta amb finalitat d'explotació sexual. Exigim una legislació abolicionista del Sistema Prostitucional, de la Pornografia i els ventres de lloguer! Per a això s'ha de qüestionar la justícia patriarcal que produeix la doble victimització de la dona.

Exigim polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront de les violències masclistes. Volem protocols i circuits diversos perquè les dones no som homogènies. Prou revictimització. No som víctimes! Som supervivents! Hem sobreviscut gràcies a la sororitat i a l'autodefensa feminista.

Exigim ser protagonistes de la nostra salut i mestresses dels nostres cossos. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. Exigim la despatologització de les nostres vides, de les nostres emocions i de les nostres circumstàncies.

Volem maternitats lliures, respectades i sense violència obstètrica. Cal visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclosos l'embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança i dotar-los de drets i recursos per poder viure en dignitat; amb permisos amplis i transferibles, siga quin siga el nostre model familiar.

Volem que les mares migrants, aquelles que s'han vist obligades a deixar el seu país per la por de ser assassinades, visquen sense l'angoixa constant de la retirada de la custòdia, pel fet de no exercir la maternitat segons el model eurocèntric.

Continuem defensant el dret a decidir sobre els nostres cossos, una reivindicació encara necessària a molts països. Les dones hem de ser reconegudes com a subjectes de drets i sobiranies. Volem decidir si ser mares, o no ser-ho, i garantir el procés legal d'avortament lliure i gratuït, amb plenes garanties sanitàries.

Volem una educació afectivosexual, una educació en valors a totes les etapes educatives, clau per a conviure en igualtat, sense discriminacions, prejudicis i estereotips de gènere.

No volem sostenir nosaltres soles la vida. Totes sumem, cadascuna de nosaltres i en col·lectiu. Per sobre de les nostres diferències, volem ser lliures, no valentes.