Benvingut i benvinguda a la Guia en línia de l'Arbrat de l'Ajuntament de Paiporta.

Aquest portal web t'ajudarà a trobar ràpidament i d’una forma eficient els tipus i característiques dels arbres en el municipi de Paiporta, així com, localitzar-los i identificar-los gràcies a les fotos que inclou.

La web estarà viva i contínuament actualitzada, amb un nou arbre i huit micro-relats cada mes. Aquestes peces han estat seleccionades entre les que ha presentat l'alumnat dels centres educatius de Paiporta al certamen promogut per la regidoria de Medi Ambient, baix el títol 'Els nostres amics, els arbres'.

Qualsevol dubte, suggeriment, etc., contacteu amb arbrat@paiporta.es

 

 

 

Nom científic:  Eucalyptus camaldulensis.
 
Nom comú: 
Eucaliptus, de fulla estreta o roig.

Regió d'origen: Australia, on s’estén pràcticament per tot el continent.

Descripció: Arbre que pot assolir els 50 metres d’alçada. L’escorça es llisa, de color grisenc o marró rogenc i va desprenent-se en plaques més o menys grans. Per aquesta raó el tronc i les branques principals tenen eixe aspecte trencadís tan característic. Les fulles són perennes, alternes, estretes i lanceolades, normalment un poc corbades. Són de color verd grisenc o blavós i desprenen un aroma inconfusible. Com que pengen cap a vall, com les branques rogenques sobre les que creixen, l’ombra de l’Eucaliptus no és molt tancada. Les flors són hermafrodites, de color blanc i estan agrupades en pomellets de 5-10 flors menudes, que en conjunt resulten molt vistosos. Els fruits són càpsules menudes (menys d’1 cm) amb coloracions verdoses i rogenques que s’obren apicalment per alliberar les nombroses llavors de color groc.

Època de floració: des de Març fins a Juliol.
 
Època de fructificació:
des de Juliol a Octubre.
 
Hàbitat:
En Australia, creix habitualment a les riberes dels rius i rambles estacionals, però actualment pot trobar-se per quasi tot el món ocupant posicions ecològiques molt diverses, però normalment en llocs humits o en condicions climàtiques plujoses, encara que aquesta espècie sembla ser prou resistent a la sequera. En España, és l’espècie d’Eucaliptus més cultivada, especialment en zones de clima mediterrani (Huelva, Cádiz, Badajoz i Sevilla). Als territoris més plujosos del nord d’Espanya és més comú l’Eucaliptus blau (E. globulus), ocupant extensíssims territoris que han sigut completament desproveïts de seua coberta vegetal característica. Els grans incendis que s’han produïts els darrers anys en aquestes zones estan relacionats amb la forta expansió d’aquest monocultiu. Lògicament, el detonant definitiu han sigut les condicions de sequera que s’han registrat els darrers anys i, dissortadament, les accions intencionades. També s’ha plantat amb freqüència en aiguamolls i zones inundables amb la intenció de dessecar-les. Els Eucaliptus que poden trobar-se en la Devesa del Saler varen ser plantat als anys 60 amb aquest objectiu.

Comentaris: Els Eucaliptus són un grup molt nombrós d’arbres i arbustos que, segons diverses fonts, inclou entre 500 i 800 espècies. La majoria són exclusives del continent australià, encara que algunes viuen a Malàisia i les Illes Filipines. Malgrat la distància, ben a prop de nosaltres troben un parent natural: la popular murta (Myrtus communis), ja que tots pertanyen a la família botànica de les Mirtàcies. A principi del segle XIX, s’introduïren en Espanya amb una destinació ornamental, però molt aviat es va estendre com a cultiu forestal dedicat principalment a la producció de fusta. La seua destinació principal és la pasta de paper, però també s’utilitza com material de construcció i per a fer mobiliari, embalatges i barrils. La fusta produeix un carbó de bona qualitat. Les fulles contenen olis essencials que són molt utilitzats per les industries alimentaria, farmacèutica i cosmètica. A més a més, les flors produeixen abundant nèctar que és emprat per les abelles per a la producció de pol·len i mel d’Eucaliptus.

Localització: Barranc, junt al Pont Vell i Camp del Palleter.

 

Crònica d’un arbre enamorat

Altra flor jeia a terra, era vermella com el seus llavis. Hi havia dues blaves, ja pansides pel cruel pas del temps, que reflectien la mar del seus ulls.

Ella havia tornat i, per a mi, era com si després d’un llarg i esgarrifós hivern ella fóra la primavera.

Vaig intentar acaronar els seus cabells de xocolata, vaig intentar besar-la amb una brisa suau, li vaig prometre amor etern, amb l´harmonia del cant dels ocells.

Jo, fidel a la meua deessa, vaig creure sense dubtar que una xiqueta de cor verd i petons florejats, es podria enamorar d’un arbre vell i savi. Per això, unes paraules de la seua dolça boca de caramel, em van ofegar el cor en una tristesa aclaparadora:

-Benvolgut arbre meu, sé que m´estimes com si jo fóra les arrels que et donen la vida, però jo només puc oferir-te amistat, fins i tot quan la mort em guanye la partida.

El meu cor de fusta es trencà i s´escampà pel cel en forma d´estreles. Encara que sempre vàrem ser amics, al meu cor quedà un buit que mai ningú ha sabut omplir.

Nerea Company Miquel
E-42 IES La Sénia

Els nostres amics els arbres

Un dia pel matí, abans d’anar al col·le vaig eixir al jardí per vore els arbres i l’herba fresca. Em va sorprendre que hi havia una estàtua d’un esquirol al jardí. Aní a agafar-lo i no es podia, així que ho girí i es va obrir un portal. Vaig entrar en por, però de sobte em capturaren. La meua gosseta Campanilla va veure el portal i intentà avisar als meus pares. L’entorn era obscur, vaig apretar un botó pensant que la gàbia s’obriria,  l’entorn es transformà en la natura... però els arbres estaven morts i no havia herba. Van passar uns minuts i vaig escoltar una veu que deia, que si els ajudava a tornar a fer que l’entorn estiguera verd m’alliberarien. Jo acceptí, malgrat que no sabia qui em parlava. Quan passaren unes hores vaig arreglar tota la natura d’aquell lloc, i me’n adoní que m’havia parlat una xiqueta que em donà les gràcies i em va permetre tornar a casa. L’estàtua va desaparèixer, encara era pel matí, em sentia molt bé tornant a veure els arbres i l’herba fresca... Seria un somni? M’havia dormit?

Iris Sànchez Cantos
Sisé B de primària, Jaume I