Ahir a la vesprada, el Museu de la Rajoleria de Paiporta va ser l'escenari d'un emotiu tancament de les Jornades de Memòria Històrica, presidit per la regidora de Cultura, Esther Torrijos, qui va destacar la importància de “donar veu al poble per a conèixer la seua història”.

L'Arxiu de la Memòria del municipi ha recopilat, com cada any,us testimoniatges de veïns i veïnes, amb l'objectiu de preservar la memòria col·lectiva i contribuir al fet que les generacions futures comprenguen el passat i eviten repetir els mateixos errors.

El punt culminant de la clausura va ser la projecció de vídeos amb aquests testimoniatges directes de persones que van viure la guerra civil i la dictadura espanyola, directament o indirectament , oferint una visió humana i commovedora de les devastadores conseqüències d'aquells temps foscos.

La regidora va emfatitzar la importància de valorar i defensar la democràcia, ressaltant que “viure en un estat democràtic és el llegat d'aquells que van lluitar per la llibertat”. A més, va recordar com “la dictadura va truncar l'avanç d'Espanya en drets i llibertats, convertint-la en un dels països més retardats d'Europa”.

En aquest sentit, va instar a cuidar i preservar la democràcia per a evitar que Espanya torne a temps foscos, i va reafirmar el compromís del municipi de Paiporta a conservar la seua memòria històrica i posar en valor els assoliments aconseguits en l'actualitat.

La clausura va ser un moment de reflexió i emotivitat, deixant clar que recordar el passat és fonamental per a construir un futur més just i democràtic.

Per a acabar, els presents van poder gaudir de l'obra teatral ‘Un segle d’abismes’ de Braman Teatre, que a través de sis monòlegs de sis veus femenines d'una mateixa família , mares i filles, conten la història de “sis fractures, sis abismes, que arranquen una nit de 1921, per a acabar cronològicament just un segle després, un matí de setembre de 2021”.

Durant la setmana també es va presentar el llibre 'La violència política contra les dones (1936-1953)', d'Antoni Simó Rosaleny i Ricard Camil Torres Fabra, en el mateix Museu de la Rajoleria, ampliant així el coneixement sobre aquest període històric i com la dictadura va relegar a la dona a un segon pla exercint violència i soscavant les seues llibertats durant dècades.