Estat de l'horta en 2018

En total s'han cartografiat 123.44 hectàrees de territori agrícola de les 141.99 hectàrees de terrenys agrícoles amb els quals compta el municipi (figura 1). Aquesta superfície representa el 86.93 % de la superfície agrícola municipal.

Els terrenys conreats representen el 56.26 % de les superfícies cartografiades per part de les persones participants en el projecte. L'ús més identificat ha sigut l'hortícola intensiu amb un 28.84 % de la superfície total cartografiada. Aquests camps es trobaven principalment conreats amb carxoferes (Cynara cardunculus var. scolymus) durant el període d'eixides de camp realitzats al llarg del primer trimestre del 2018. En segon terme, s'ha identificat una superfície de 15.16 hectàrees que es troben conreades amb alguna varietat de fruiters, majoritàriament cítrics, la qual cosa representa el 12.28 % de la superfície estudiada. Els terrenys destinats a cultius hortícoles diversificats representen el 10.57 % de la superfície analitzada, localitzant-se aquests principalment en parcel·les xicotetes destinades a l'oci o al cultiu destinat al consum propi.

Les superfícies destinades a altres usos agrícoles han sigut identificades en un 3.69 % de la superfície estudiada. D'altra banda els terrenys destinats a cultiu d'espècies ornamentals, principalment cultius llenyosos, han sigut localitzats en el 0.88 % de la superfície d’horta del municipi de Paiporta.

Per la seua banda, les terres que es troben sense conrear, representen el 43.74 % de la superfície d’horta municipal, de les quals les terres abandonades identificades constitueixen el 31.14 % de les parcel·les estudiades. Aquesta dada ens ofereix una visió de la realitat de l'horta de Paiporta, ja que és l'ús del sòl que més vegades ha sigut identificat pels grups motors de treball. Les terres identificades com a camps en repòs, és a dir, en guaret, representen el 2.97 % de les superfície, mentre que les superfícies identificades com a altres usos no agraris han sigut observades en el 8.66 % de l'horta de Paiporta.

El principal ús del sòl identificat al llarg de les activitats de camp han sigut parcel·les abandonades que representen el 31 % del total. En la figura 2 es mostren els percentatges respecte a la superfície treballada per a cada ús del sòl identificat.

Figura 1: Imatge final del municipi de Paiporta a partir de les dades obtingudes en camp pels grups motors. Font: L’Observatori Ciutadà de l'Horta, cartografia de Manel Alemany Martínez, 2018.


Figura 2: Usos del sòl detectats en el cartografiat de l'horta de Paiporta, sobre la superfície total de les partides estudiades. Font: L’Observatori Ciutadà de l'Horta 2018, anàlisi Manel Alemany Martínez, 2018

Alqueria de Mina


 

En la partida de l’Alqueria de Mina es troba la seua superfície original molt reduïda per l'existència d'un polígon industrial. En l'actualitat només es conserven dues bosses de terreny situades a l'est i a l'oest.

El 55 % de la superfície es troba en estat d'abandó, sent el principal ús detectat durant el procés de cartografiat. Quant a les superfícies en cultiu, el 18 % d'aquesta es troba en explotació de fruiters cítrics, sent aquest el cultiu més detectat en la partida. La partida compta amb un 23 % de la superfície existent actualment dedicada a vials i/o bogues de camins.
 

El Nové

Partida situada al sud-oest del terme municipal, exercint de boga entre els termes de Paiporta i Benetússer, i del polígon industrial de l’Alqueria de Mina.

Es tracta d'una partida principalment destinada al cultiu d'hortícola intensiu (38 %), a l'hortícola diversificat (7 %) i al fruiter cítric (7 %), encara que la superfície de terreny que es troba en estat d'abandó representa el 21 % del total. Les superfícies que es troben destinades a altres usos no agraris han sigut identificades en el 10 % de la partida.

Pasqualeta




La partida de la Pasqualeta es troba situada al nord-oest de la població, en el límit municipal de Paiporta i València. Ens trobem davant una partida que ha vist reduïda la seua extensió a causa de l'existència d'un polígon industrial situat sobre els terrenys d'aquesta. A més, en el seu extrem sud es troba la instal·lació coneguda com a Campaner, declarada com a DIC en el seu moment.

A causa d’açò, les terres en estat d'abandó representen el 21 %. D'altra banda, en les zones que es mantenen agrícolament actives s'ha detectat com a principal ús el cultiu hortícola intensiu (41 %), hortícola diversificat (2. %). Quant a les parcel·les dedicades a altres usos no agraris, han sigut identificades en el 14 % de la partida.

Cotelles



La partida de Cotelles es troba localitzada al nord del municipi, la qual exerceix de límit entre els municipis de València, Picanya i Paiporta. Com a elements rellevants cal destacar la presència del Cementeri Vell, un motor/pou i finalment un grup d’alqueries habitades encara a dia de hui.

Quant al sistema hídric, encara que no es troben en el terme municipal de Paiporta, sí que trobem un element que històricament s'ha trobat vinculat al seu sistema de reg i especialment a aquesta partida, el partidor de Les Llengües de Paiporta, a partir del qual naixen les séquies de Faitanar (discorre al nord de la partida i accedeix a aquesta a partir del pont de FGV) i Benàger que discorre paral·lela al barranc.

S'ha detectat que el 38 % de les superfícies de la partida es troben en estat d'abandó, sent aquest el principal ús. Quant als terrenys conreats, aquests representen el 34 % de les superfícies, sent la principal el cultiu hortícola intensiu (17 %), a continuació el cultiu de fruiters cítrics (11 %), i finalment, el cultiu hortícola diversificat (5 %). Les terres destinades a altres usos representen el 10 %.

El Racó

La partida del Racó es troba situada en el sud de la població, en el límit municipal entre Paiporta, Catarroja, Massanassa i Alfafar. Ens trobem en una partida que compta amb una concentració elevada d'agressions territorials, així com d’autoconstruccions que generen un impacte negatiu en el paisatge i en l'activitat agrícola.

Quant als usos del sòl, les parcel·les que es troben conreades amb cultius són escasses: hortícola intensiu (9.5%), hortícola diversificat (5.3 %), i fruiters cítrics (19 %). Les parcel·les destinades a altres usos representen el 14 %: no agràries (10 %) i agràries (4 %). Finalment, les terres abandonades han sigut identificades en el 21 % de la partida.

Pla de Sant Joaquim



La partida del Pla de Sant Joaquim és la principal partida agrícola del terme municipal, per extensió territorial.

Les parcel·les destinades al cultiu hortícola són les principals en aquesta partida, sent l'hortícola intensiu el principal ús d’aquesta (30 %) i l'hortícola diversificat representa el 15 % de les superfícies. Els terrenys destinats al cultiu de fruiters, en aquest cas cítrics són aproximadament de l’11 %, mentre que les terres abandonades abasten el 23 % de la superfície de la parcel·la. Els terrenys destinats a altres usos ocupen l’11 % de la partida aproximadament: altres usos agraris (3 %) i altres usos no agraris (7 %). Quant a l'existència d'agressions s'han detectat concentracions d'abocadors en la zona nord de la partida.

Finalment, si es compara la superfície que es troba en l’actualitat destinada a producció agrícola, és a dir, l'extensió cartografiada per aquest projecte, i es compara amb la superfície que aporta el projecte de revisió i adaptació del PGOU de Paiporta, ens trobem que al 1981 les terres destinades a ús agrari abastaven un total de 299 ha, en 1984 amb 296 ha, i que en l'actualitat aquestes representen 141.99 ha.

Per tant, les dades arreplegades a Paiporta mostren la realitat de l'horta del municipi, la qual es troba en un estat de fragilitat molt important atés que les superfícies de terreny abandonat representen més d'un terç del territori i gran part de les seues terres de cultiu es troben pròximes a polígons industrials i zones d'expansió del municipi. A més, l'existència de nombrosos elements d'agressió territorial, com a terrenys ocupats per a pàrquings il·legals i l'existència de nombrosos abocadors il·legals desenvolupats en parcel·les agrícoles, ens mostren la fragilitat d'aquests espais sempre que es troben fora de producció.

El fet de tindre el municipi completament cartografiat va permetre aprofundir més detalladament sobre l'estat de l'horta del municipi i cercar aquells factors que l’han portat a l'estat actual. Per a açò, es van realitzar una sèrie de preguntes a les persones participants.

La primera d’aquestes cercava que aquelles persones participants aportaren sota el seu punt de vista quines eren les principals característiques i problemàtiques observades en els horts del terme municipal. Aquesta informació se sintetitza en la taula 2.

Una vegada finalitzada aquesta primera qüestió, es va demanar que enumeraren els principals motius que havien conduït a l'estat actual de l'horta de Paiporta. Després d'uns minuts de reflexió es va passar a realitzar un torn obert de paraula perquè aportaren les seues opinions i reflexions que s'han sintetitzat en la taula 3

Per a finalitzar el taller se'ls va demanar a les persones participants realitzar una xicoteta pluja d'idees per a extraure propostes de futur i de seguiment del projecte. Aquestes es mostren en la taula 4.

Taula 2: Principals característiques i problemàtiques observades a l'horta de Paiporta per les persones participants en la jornada de participació de maig de 2018:

Taula 3: Principals causes que han conduït a l'estat actual de l'horta de Paiporta, segons les opinions mostrades per les persones participants en el taller de participació pública de maig de 2018.

Taula 4: Principals idees generades en el brainstorming durant el taller de maig de 2018 a Paiporta.