• El Museu de La Rajoleria va acollir este dissabte, el lliurament de reconeixements a Isabel Donet Sánchez, Sari Ortí Calatayud, Pau Ferrando Agost i Manuel Luque Tapia, en les diferents categories presentades, que va comptar amb l'actuació musical de ‘Angi &Fabián’.

•El relat ‘Obsolescencia Feminista’ de Manuel Luque Tapia s'alça com el guanyador d'este certamen en la categoria de ‘Adults’.

• L'alcalde de la localitat, Vicent Ciscar, la regidora de Cultura, Esther Torrijos i la regidora d'Igualtat, Mª Jesús López, van entregar als quatre premiats i premiades, un exemplar amb els set relats guanyadors i finalistes d'esta edició.

La literatura entesa com una ferramenta per a conscienciar a la societat sobre les formes i dimensió de la violència de gènere. Eixa és la finalitat del Premi de Narrativa Curta Carolina Planells contra la Violència de Gènere, un certamen impulsat per l'Ajuntament de Paiporta, a través de la seua Regidoria de Cultura, que, en col·laboració amb la Diputació de València, convertix la paraula en un lloc de trobada, evasió i resistència per a les dones.

Este és el context en el qual s'emmarca la seua dihuitena edició, els premis de la qual es van entregar este dissabte, 7 de març, en el Museu de La Rajoleria de Paiporta, com a part dels actes programats pel Dia Internacional de la Dona.

La cerimònia va comptar amb la presència i participació de l'alcalde de Paiporta, Vicent Ciscar; la regidora de Cultura, Esther Torrijos; la regidora d'Igualtat, María Jesús López, així com Daniel Vanaclocha, membre del jurat, que van atorgar als premiats i finalistes un llibre amb els set relats presentats en esta edició. L'acte també va comptar amb la presència de diversos representants de la corporació municipal.

Per a l'alcalde de Paiporta, Vicent Ciscar, “els relats presentats en esta dihuitena edició del Premi de Narrativa Curta Carolina Planells mostren que el primer pas per a erradicar la violència de gènere és nomenar-la, donar-li visibilitat, sentit i, sobretot, significat. En un context com l'actual, on presenciem la negació sobre esta mena d'actuacions, abordar-les des de la literatura, l'esperit crític i el diàleg plural, és fonamental. En primer lloc, per a poder entendre el seu abast, el seu impacte i dimensió, però, sobretot, per a atendre i acompanyar a les víctimes des de la comprensió i l'empatia. Alguna cosa que només s'aconseguix per mitjà de la paraula”.

Ficció narrativa que aborda la realitat del maltractament cap a les dones

El primer premi de la categoria 'Adults’ va recaure en la narració Obsolescencia feminista de Manuel Luque, un relat que aborda el paper del feminisme amb escenes quotidianes sobre la corresponsabilitat i les cures.

El relat Cuatricromía de Ferrando Agost va obtindre el Premi en la categoria 'Juvenil', per la seua manera d'abordar el maltractament psicològic i l'aïllament que es produïx en una relació tòxica.

El Premi Especial al Millor Treball presentat per Concursants Empadronats a Paiporta en la categoria ‘Adults’,  el va arreplegar Sari Ortí, per la seua narració Muñeca de trapo, en el qual aborda les agressions i la violència masclista des de l'àmbit familiar.

El relat Sota el signe de Leo d'Isabel Donet va aconseguir l'accèssit a la millor obra presentada en valencià a través d'una narració maternofilial sobre la violència patriarcal i els seus silencis.

Invertir en educació, primer pas per a aconseguir la igualtat real

Per a la regidora de Cultura, Esther Torrijos, “la consolidació d'este certamen de narrativa al llarg d'estes 18 edicions, mostra que l'educació és la millor ferramenta per a previndre, estudiar i actuar davant la violència estructural que patixen centenars de dones cada dia. Visibilitzar les conductes masclistes per mitjà de la ficció, permet al seu torn, despertar la creativitat de les generacions jóvens, i orientar el debat públic cap a la busca de solucions sòlides i efectives per a aconseguir la igualtat real entre dones i hòmens”.

En este sentit, María Jesús López, regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Paiporta, remarca la importància de “invertir en polítiques públiques municipals és clau per a garantir un accés igualitari a l'educació i que situen el centre d'eixa acció, els testimoniatges i les vivències de les dones que van ser silenciades al llarg de la història. La col·laboració amb els col·legis i centres educatius és clau per a aconseguir-ho”.